La Cavalcada de Reis omple de nou els carrers de les ciutats

Un altre any i una vegada més els Reis Mags arriben a totes les poblacions a visitar els nens i nenes i portar-los regals.  Podem agafar la festa dels Reis d’Orient, sobretot la nit del dia 5 de gener, com si tota la població es poses a representar una obra teatral. Joves i grans fan que aquesta nit sigui màgica perquè els petits puguin gaudir i es puguin creure que la màgia existeix i que els Reis que van a les ciutats són els autèntics, els de veritat.  

Com es tradició a la tarda hi ha el campament reial i els nens porten la carta el rei que més li agrada després que els nens hagin fet la llista llarga demanant mil joguets. En aquesta nit a totes les poblacions es fa una rua pels carrers del poble. Els patges i les Ses Majestats saluden els nens i els donen dolços perquè aquesta nit sigui tan dolça com els caramels que aquests reparteixen.  

Aquest gran espectacle juntament amb les cançons de Nadal fan que fins i tot els grans sentin papallones a la panxa i s’emocionin en veure les cares dels petits il·lusionats per aquestes festes. Per tant, petits i grans gaudeixen d’aquestes festes plenes de joia i de desig.

ENTREVISTA A L’ACTOR XAVIER BOADA

En Xavier Boada va néixer a Manlleu l’any 1961. Durant tretze anys va formar part de la gran companyia internacional dels Joglars. Amb aquesta societat va guanyar diversos premis: Premis de la Crítica teatral de Barcelona, Premi al millor espectacle (1998) per La increïble història del Dr. Floit & Mr. Pla, Medalla d’Or de les Belles Arts (1999, España) i Premi Saulo Benavente al millor espectacle internacional (1999, Argentina) per l’obra Daaalí. La temporada passada el vam poder veure cada tarda a La Riera per la Televisió de Catalunya. A part, de les obres teatrals que va realitzant, com és el cas d’Incendis.

Quan vas començar en el món del teatre i per què?

Vaig començar al teatre perquè hi havia un senyor a Manlleu que es deia Carles Molist que a part de portar grups d’esplai es dedicava a fer teatre infantil. Agafava nens petits per iniciar-los al teatre. Aquest senyor en realitat, Carles Molist, és el que ens involucra a tota una generació les ganes de fer teatre. I a partir d’aquí, era una roda que no parava: Els Pastorets, després va aparèixer El Rusc i sempre més el teatre ha estat una cosa important, potser la més important a la vida després de la família i començo al Teatre Centre de Manlleu amb Carles Molist.

A part del teatre, t’havies plantejat dedicar-te a una altra professió o ja ho tenies molt clar des de sempre? 

Jo vaig tenir la pega que el meu pare es va morir molt jove, quan jo tenia divuit anys. Aleshores jo estava estudiant dret a la Universitat de Barcelona, però clar, amb la mort del meu pare vaig haver de fer de sastre i vendre roba. Vaig estar-hi quatre o cinc anys. Després, vaig fer unes oposicions de funcionari que les vaig guanyar i em vaig dedicar a fer de funcionari. Vaig navegar molt, no sabia què volia fer. Però sempre hi havia, de fons, que arribava a la nit i me’n anava a assajar una obra de teatre fes el que fes. Fins que un dia, cansat de la feina de funcionari, em vaig presentar a un càsting dels Joglars i en Boadella em va agafar i a partir d’aquí vaig entrar al món del teatre professional, i fins ara.

Quan vas marxar a Barcelona?

A veure, jo a Barcelona hi he marxat moltes vegades. Vaig marxar-hi quan tenia divuit anys per estudiar i vaig tornar. Després, vaig tornar a marxar perquè vaig fer la mili a Barcelona i després vaig tornar. Més tard, vaig tornar a marxar perquè em vaig fer funcionari i vaig tornar. Ara, vaig marxar-hi fa sis anys i ara hi visc, m’imagino que hi viuré de forma més indefinida perquè la meva dona també té la feina allà i perquè la meva oferta de treball està molt vinculada a la ciutat.

Quin va ser el teu debut com actor professional?

Una obra de teatre que explicava, una mica, la personalitat d’en Josep Pla que es deia La increïble història del Dr. Floit & Mr. Pla. Vaig debutar al Romea l’any 1997, devia ser l’octubre o novembre.

Incendis, cinc Premis Butaca. Què va significar això per tu?

Per mi ha significat una cosa que només m’han passat dues vegades a la vida. És fer un espectacle que sense pensar-s’ho ha tingut una rebuda popular enorme. Ha tingut una rebuda per part del públic extraordinària, la qual cosa justifica que hàgim tornat al Romea i que encara es continuï aixecant la gent al final de la funció perquè el que els hi expliquem els hi arriba per la via emocional. Jo penso que és la funció que ha de fer el teatre. Això m’havia passat amb el Daaalí dels Joglars, i ara m’ha tornat a passar amb Incendis. Per tant, la satisfacció és veure que el públic ha rebut l’espectacle d’una forma entusiasta.  

   

Com ho veu celebrar en nom de la companyia?

Vam fer un sopar de les cent funcions, més que no pas dels premis, vam fer un sopar de les cent funcions perquè s’ha produït una cosa també molt magnífica i és que tots els actors que participem a l’obra ens entenem molt bé, hi ha molt bon rotllo entre nosaltres i això fa que a la més mínima quan un planteja de fer un sopar o fer una festa ràpidament ens hi apuntem tots. L’essencial és que la companyia ens hem entès molt bé entre nosaltres i podríem anar fent aquesta obra tota la vida. Perquè hi ha hagut molt bona entesa per tots. No hi ha hagut ningú que desentonés ni res, mira que treballem amb dues persones que són importants en el món del teatre, la Clara Segura i en Julio Manrique. 

Heu fet gira aquest estiu?

Vam fer gira al setembre, l’octubre i el novembre. Vam fer una gira per Catalunya de trenta-quatre bolos, trenta-quatre poblacions, ciutats catalanes. L’espectacle va anar molt bé, va estar ple tot arreu on vam anar. Però el lloc natural per fer-lo és al Romea i ara hem tornat al Romea fins al 13 de gener.

  

El primer dia d’estrena al Romea després dels premis veu fer res especial?

No. A veure, els Premis Butaca, jo amb tots els respectes, però són uns premis que els concedeixen uns senyors. Nominen uns senyors i després, teòricament, és  el públic qui els atorga. Jo penso que la majoria són merescuts, però crec que es basen molt amb la història del famoseo, o sigui, la història que tots els actors que reben els Premis Butaca són bons actors i això se’ns dubte, perquè la Clara i el Pere Arquillué que és amic meu... Però crec que tenen un punt de famoseo perquè crec que la Marcia Cisteró es mereixia el premi a millor actiu secundària amb independència del que hagués fet la que el va guanyar que era una altra actriu. Però, està molt mediatitzat per la fama dels propis actors, penso jo. Això, no és bo i a la llarga haurem de revisar-ho.  

Tens cap altre projecte entre mans?

Sí. Amb el Julio Manrique estem assajant el Roberto Zucco que és una peça de teatre del Bernad-Marie Koltès i l’estrenarem al Romea l’11 de febrer fins l’11 d’abril. Tornaré estar al Romea durant dos mesos en un nou projecte. Aquesta obra ja es va fer fa deu anys o més al Teatre Lliure que en aquell moment la va fer l’Eduard Fernández i la va dirigir en Pasqual. Ara la dirigeix en Julio Manrique i la protagonitza Pablo Derqui. 

Et tornarem a veure a la televisió?

De moment no perquè estic mort i enterrat. El que passa que si que hi ha un projecte que si tira endavant, doncs, tinc el paper protagonista. Però ha de tirar endavant. Estem en un moment en què TV3 inverteix poc en nous productes. Però si que tinc una cosa entre mans que faríem amb la Cristina Genebat i dirigida per l’Oleguer Homs que es diria Generació perduda. Seria una telenovel·la de tretze capítols, de moment, per veure què passa. Això ho estem movent a TV3 per veure si ens ho agafen o si li agafen a l’Oleguer. Crec que serà l’única cosa que tindré a la televisió. Algunes pel·lícules que s’estrenen l’any que ve hi sortiré.

Espero que hàgiu tingut una bona entrada d'any! Aquest any continueu gaudint d'aquest art!

GAUDEIX DE NOU DE MAR I CEL, AQUEST COP PER LA TELEVISIÓ

La dramatúrgia Mar i Cel (1888) d’Àngel Guimerà l’any 1988 la companyia Dagoll Dagom va adaptar-la com a musical i es va tornar a representar l’any 2004. Aquesta nit podràs tornar a veure l’increïble vaixell i la seva història pel Canal 33 a les 22:30 hores.

És una història d’amor impossible, de dues cultures irreconciliables, dedos mons oposats. El noi, Saïd, és musulmà i la noia, Blanca, és cristiana. La seva relació s’inicia quan Saïd, el capità del vaixell, empresona a Blanca i la seva família per aconseguir-ne un bon rescat. També és una venjança ja que principis del segle XVII es va produir l’expulsió dels moriscos i la mare del capità va ser assassinada pels cristians. 

Saïd tracte força bé els seus presoners. Això i que aquest li explica a Blanca la història dels seus pares. Aquesta s’emociona i s’adona que se n’ha enamorat. El mateix li passa al musulmà. Quan el pare de Blanca s’assabenta del fet i ho rebutja.  Al mateix temps, la tripulació comença a dubtar del seu capità i planegen un motí per prendre-li el timó. Un cristià, Joanot, aconsegueix que el pare de Blanca, el virrei de València, li firmi un contracte que posa que el nomenaran marquès quan arribin a terra, a canvi els alliberarà i podran agafar el control de la nau.

Els cristians s’apoderen del vaixell i maten als pirates. L’endemà el matí, el virrei vol penjar a Saïd, però Blanca li confessa que si ho fa ella es matarà. No obstant, segueixen les ordres del virrei i el lliguen. Deixen que la parella s’acomiadin, però el promès de la Blanca, en Ferran, li diu que si ella torna amb ell, ell ajudarà al Saïd i aquest podrà tornar a l’Alger amb barca. Ella accepta i Saïd és alliberat. El virrei apareix a coberta i veu com la parella s’abraça, dispara a Saïd i Blanca agafa una daga i se la clava. Els joves enamorats són tirats al mar. 

SAÏD - Mira el mar,

BLANCA - Mira el cel,

SAÏD i BLANCA - Que es busquen en un punt de l’infinit.

SAÏD - Blanca, l’amor que ens ha salvat, és una força que ens separa.

BLANCA - Saïd, l’amor que ens ha salvat, ens uneix més que abans encara.

SAÏD - El mar i el cel com tu i jo, són com dos punts que mai no es troben.

BLANCA - El mar i el cel a l’horitzó, són dos que es troben i es confonen.

Si vols tornar a reviure aquesta apassionant història plena d’emocions, aquest vespre mira al Canal 33. La gravació de l’espectacle és del 2004, protagonitzada per Elena Gadel i Carlos Gramaje.

THE PASTORCILLS, UNA PARÒDIA MANLLEUENCA

La població de Manlleu (Osona) cada any per aquestes dates es fa una representació teatral fent un resum, amb toc humorístic, de l’any que s’acaba. Els personatges que interpreten són gent del poble de tota la vida, els polítics i esdeveniments més significatius de l’any. El fil conductor de l’espectacle són la Lluqueta i el Rovelló, els protagonistes d’Els Pastorets. 

Aquesta dramatúrgia la forma un grup amateur que només pugen un cop l’any a l’escenari. L’organització s’ha posat com a nom The Pastorcills, per representar la paròdia dels Pastorets de Folch i Torres i de l’actualitat.

L’actuació d’aquest any tenia com a fil narratiu que Oriol Pujol anava a la capital del Ter a demanar què votaria la gent si es fes un referèndum sobre la independència. No obstant, això era secret i per aquest motiu en Rovelló i la Lluqueta havien d’anar pels diferents indrets de la població a demanar-ho a la gent. Aquí s’enllaçava la història amb els personatges emblemàtics i els fets que han succeït a Manlleu al llarg d’aquest 2012. 

Aquest any era la seva novena edició i en veure l’èxit dels anys anteriors, la companyia va decidir fer tres sessions: a les 16h, a les 19h i a les 22h. L’obra es va interpretar ahir, 29 de desembre del 2012, al Teatre de Gràcia. Aquest és el teatre d’una escola ja que el teatre (Teatre Centre) del poble està tancat per obres des de fa cinc anys. 

Feliç 2013 a tots!

El Nadal i Els Pastorets ja han arribat!

Les festes de Nadal ja són aquí i amb elles, com és tradició, en Lluquet i en Rovelló. Cada any, es representen Els Pastorets arreu de Catalunya per explicar el naixement del nen Jesús a partir de la història de dos nois entremaliats que juguen amb foc quan se’n riuen de Satanàs. La festivitat del Nadal és celebrar que Jesús, fill de Maria i Josep, és nat. Per aquesta raó els pobles ho escenifiquen perquè grans i petits puguin celebrar-ho. Algunes persones ho celebraran anant a teatre a veure els seus fills i/o familiars, mentre d’altres són partícips de l’obra.

Per tant, aquests dies tot Catalunya sentirà a parlar dels Pastorets. Els més coneguts i representats de tots els temps són Els Pastorets de Josep Maria Folch i Torres (1880-1950) que van ser creats al 1916. Cal mencionar que algunes poblacions catalanes han fet versions d’aquesta producció teatral. D’altres, han unit aquesta dramatúrgia amb alguna altra relacionada amb el Nadal. 

     SATANÀS - No bull encara, aquest oli maleït?
     LLUCIFER - Aviat estarà.
    SATANÀS - Ja ho tens entès, eh? Tan bon punt bulli, a la caldera tot seguit!
    ROVELLÓ - Que no el sents, Lluquet?
   LLUQUET - Prou que el sento, però no els anirà tan bé com es pensen.

( Fragment de l’Acte IV. Quadre onze)

Us adjunto l’enllaç de la pàgina web de la Coordinadora de Pastorets de Catalunya:  

http://www.pastoretsdecatalunya.cat/

Bon Nadal i feliços Pastorets a tots!