GAUDEIX DE NOU DE MAR I CEL, AQUEST COP PER LA TELEVISIÓ

La dramatúrgia Mar i Cel (1888) d’Àngel Guimerà l’any 1988 la companyia Dagoll Dagom va adaptar-la com a musical i es va tornar a representar l’any 2004. Aquesta nit podràs tornar a veure l’increïble vaixell i la seva història pel Canal 33 a les 22:30 hores.

És una història d’amor impossible, de dues cultures irreconciliables, dedos mons oposats. El noi, Saïd, és musulmà i la noia, Blanca, és cristiana. La seva relació s’inicia quan Saïd, el capità del vaixell, empresona a Blanca i la seva família per aconseguir-ne un bon rescat. També és una venjança ja que principis del segle XVII es va produir l’expulsió dels moriscos i la mare del capità va ser assassinada pels cristians. 

Saïd tracte força bé els seus presoners. Això i que aquest li explica a Blanca la història dels seus pares. Aquesta s’emociona i s’adona que se n’ha enamorat. El mateix li passa al musulmà. Quan el pare de Blanca s’assabenta del fet i ho rebutja.  Al mateix temps, la tripulació comença a dubtar del seu capità i planegen un motí per prendre-li el timó. Un cristià, Joanot, aconsegueix que el pare de Blanca, el virrei de València, li firmi un contracte que posa que el nomenaran marquès quan arribin a terra, a canvi els alliberarà i podran agafar el control de la nau.

Els cristians s’apoderen del vaixell i maten als pirates. L’endemà el matí, el virrei vol penjar a Saïd, però Blanca li confessa que si ho fa ella es matarà. No obstant, segueixen les ordres del virrei i el lliguen. Deixen que la parella s’acomiadin, però el promès de la Blanca, en Ferran, li diu que si ella torna amb ell, ell ajudarà al Saïd i aquest podrà tornar a l’Alger amb barca. Ella accepta i Saïd és alliberat. El virrei apareix a coberta i veu com la parella s’abraça, dispara a Saïd i Blanca agafa una daga i se la clava. Els joves enamorats són tirats al mar. 

SAÏD - Mira el mar,

BLANCA - Mira el cel,

SAÏD i BLANCA - Que es busquen en un punt de l’infinit.

SAÏD - Blanca, l’amor que ens ha salvat, és una força que ens separa.

BLANCA - Saïd, l’amor que ens ha salvat, ens uneix més que abans encara.

SAÏD - El mar i el cel com tu i jo, són com dos punts que mai no es troben.

BLANCA - El mar i el cel a l’horitzó, són dos que es troben i es confonen.

Si vols tornar a reviure aquesta apassionant història plena d’emocions, aquest vespre mira al Canal 33. La gravació de l’espectacle és del 2004, protagonitzada per Elena Gadel i Carlos Gramaje.

THE PASTORCILLS, UNA PARÒDIA MANLLEUENCA

La població de Manlleu (Osona) cada any per aquestes dates es fa una representació teatral fent un resum, amb toc humorístic, de l’any que s’acaba. Els personatges que interpreten són gent del poble de tota la vida, els polítics i esdeveniments més significatius de l’any. El fil conductor de l’espectacle són la Lluqueta i el Rovelló, els protagonistes d’Els Pastorets. 

Aquesta dramatúrgia la forma un grup amateur que només pugen un cop l’any a l’escenari. L’organització s’ha posat com a nom The Pastorcills, per representar la paròdia dels Pastorets de Folch i Torres i de l’actualitat.

L’actuació d’aquest any tenia com a fil narratiu que Oriol Pujol anava a la capital del Ter a demanar què votaria la gent si es fes un referèndum sobre la independència. No obstant, això era secret i per aquest motiu en Rovelló i la Lluqueta havien d’anar pels diferents indrets de la població a demanar-ho a la gent. Aquí s’enllaçava la història amb els personatges emblemàtics i els fets que han succeït a Manlleu al llarg d’aquest 2012. 

Aquest any era la seva novena edició i en veure l’èxit dels anys anteriors, la companyia va decidir fer tres sessions: a les 16h, a les 19h i a les 22h. L’obra es va interpretar ahir, 29 de desembre del 2012, al Teatre de Gràcia. Aquest és el teatre d’una escola ja que el teatre (Teatre Centre) del poble està tancat per obres des de fa cinc anys. 

Feliç 2013 a tots!

El Nadal i Els Pastorets ja han arribat!

Les festes de Nadal ja són aquí i amb elles, com és tradició, en Lluquet i en Rovelló. Cada any, es representen Els Pastorets arreu de Catalunya per explicar el naixement del nen Jesús a partir de la història de dos nois entremaliats que juguen amb foc quan se’n riuen de Satanàs. La festivitat del Nadal és celebrar que Jesús, fill de Maria i Josep, és nat. Per aquesta raó els pobles ho escenifiquen perquè grans i petits puguin celebrar-ho. Algunes persones ho celebraran anant a teatre a veure els seus fills i/o familiars, mentre d’altres són partícips de l’obra.

Per tant, aquests dies tot Catalunya sentirà a parlar dels Pastorets. Els més coneguts i representats de tots els temps són Els Pastorets de Josep Maria Folch i Torres (1880-1950) que van ser creats al 1916. Cal mencionar que algunes poblacions catalanes han fet versions d’aquesta producció teatral. D’altres, han unit aquesta dramatúrgia amb alguna altra relacionada amb el Nadal. 

     SATANÀS - No bull encara, aquest oli maleït?
     LLUCIFER - Aviat estarà.
    SATANÀS - Ja ho tens entès, eh? Tan bon punt bulli, a la caldera tot seguit!
    ROVELLÓ - Que no el sents, Lluquet?
   LLUQUET - Prou que el sento, però no els anirà tan bé com es pensen.

( Fragment de l’Acte IV. Quadre onze)

Us adjunto l’enllaç de la pàgina web de la Coordinadora de Pastorets de Catalunya:  

http://www.pastoretsdecatalunya.cat/

Bon Nadal i feliços Pastorets a tots! 

COP DE ROCK ARRIBA A LA TELEVISIÓ

La temporada passada la companyia Dagoll Dagom va presentar la seva dramatúrgia Cop de Rock. Aquesta obra fa referència a les mítiques cançons del rock català dels anys 80 i 90. Alguns d’aquests grups, avui encara són vigents, d’altres es van separar. Aquest espectacle és un homenatge a aquests grups i a aquestes cançons. El primer dijous del 2013 a les 22h es passarà pel Canal 33 aquesta representació.

L’obra es basa en un grup anomenat Cop de Rock o com diuen ells en escena: “Cop de Rock, una banda que fa el que pot!”. Aquesta banda està formada per tres nois i una noia: en Roc, en Ramon, en Pau i la Núria. Tots ells són d’un poble de l’Alt Empordà. És una història d’amors entre els nois del grup i unes noies de l’Ebre que han anat dos dies a l’Empordà a celebrar el comiat de soltera d’una d’elles, la Lluna (Mariona Castillo). Entre escena i escena hi ha com a fil conductor els fragments de les magnífiques cançons de Sopa de Cabra, Sau, Pets i Lax’n’Busto, entre altres. Podem dir, que l’argument és senzill, però el mateix temps va bé per musicalitzar les escenes. La coreografia està ben pensada i ben estructurada. Però a part d’això, Joan Lluís Bozzo ha sabut aprofitar l’espai de l’escenari mitjançant una plataforma giratòria que facilita els canvis d’escena. A més a més, a l’escenari hi figuren tres rocs que serveixen per donar un ambient costaner al poble i com a suport de projecció d’efectes visuals.

La història està dividida en dues parts: la primera, situada el 1992, l’any memorable del Barça a Wembley i dels Jocs Olímpics a Barcelona, és l’etapa de maduració del grup. A la segona part, ens situem a l’any del Fòrum a la capital catalana, el 2004, any en què els personatges tenen una segona oportunitat per arreglar tot allò que un dia van deixar enrere.

Cal dir que es va estrenar al mes de setembre del 2011 i va estar a taquilla fins al mes de març del 2012. Mig any van estar representant aquesta obra al Teatre Victòria de Barcelona i ara, uns deu mesos més tard, arriba per primera vegada a la Televisió de Catalunya perquè aquells que no van poder anar al teatre la puguin veure i pels que van anar-hi la puguin reviure de nou. 

REGALA TEATRE!

S’apropen les vacances de Nadal i un bon regal per algú és regalar-li entrades per anar a veure una dramatúrgia. Hi ha espectacles com TOC-TOC, La Família Irreal o Campanades de Boda que promocionen que per aquestes festes regalis entrades per anar a veure les seves respectives obres. 

És una regal en què podràs compartir-lo amb aquella persona i no és quelcom material, sinó que és un enriquiment per les persones i per la cultura. Fins i tot, una manera original per celebrar el final del 2012 i l’entrada al 2013 pots fer-la amb la família i/o amics al teatre gaudint d’una bona història. 

Aquest any regala teatre, regala cultura!!

Sílvia Bel guanya el premi Margarida Xirgu

L’actriu molinenca Sílvia Bel ha estat guanyadora del 39è premi Memorial Margarida Xirgu per la seva interpretació de “La ciutat”. Aquest premi es va atorgar el dia 10 de desembre del 2012 a Molins de Rei. L’obra és de Martin Crimp i es va representar a finals del 2011 a la Sala Beckett de Barcelona. Bel protagonitzaven l’espectacle juntament amb Joan Carreras. Els actors representaven un matrimoni benestant que veu com la seva vida comença a trontollar.

L’actriu va mencionar per telèfon abans de l’acte que era un honor i que li feia molta il·lusió per què és una gran admiradora de Margarida Xirgu i perquè és de Molins de Rei. Tradicionalment, el jurat feia una trucada per anunciar en directe a l’actriu guanyadora del premi, però des de que es fa a la Sala Gòtica la trucada es fa abans de la celebració. 

El premi Margarida Xirgu l’entrega la Penya Teatral Carlos Lemos des del 1973 en col·laboració de l’Ajuntament de Molins de Rei. El jurat són persones apassionades del teatre però no s’hi dediquen professionalment. Abans, l’acte de proclamació es feia al Foment Cultural i Artístic amb la trucada sorpresa a la premiada, però els darrers anys l’acte s’ha fet a la Sala Gòtica i de forma més íntima. Posteriorment, l’entrega del premi és a l’Institut del Teatre de Barcelona. Aquest any serà el dilluns 17 de desembre a les 19:30 del vespre.